Josep M. Salrach
Quan era estudiant llegia amb fruïció el llibret d’Edward H.Carr, ¿Qué es la historia? En recordo les advertències contra el perill de transformar-nos en jutges. A l’historiador li interessa, diu, entendre per què va passar el que va passar, i no pas justificar o condemnar. Tanmateix, afegeix, a l’historiador no se li pot demanar indiferència o neutralitat perquè “les dades històriques pressuposen un cert grau d’interpretació”; i les interpretacions sempre porten inherents judicis morals. A nosaltres ens sembla, però, que el problema no és tant saber si és lícit emetre judicis, sinó com fer-ho atesa la distància que ens separa del passat (…) El més important és marcar les distàncies amb el passat: mesurar el que ens separa. Això només es pot fer assumint que les nostres idees, mentalitat i sistema de valors difereixen dels que ens han precedit. I, un cop assumit, intentar entendre la manera de pensar i ser dels subjectes històrics que estudiem (…) Permeteu-me insistir: l’historiador ha d’esforçar-se per cercar l’objectivitat i entendre, però serà un mal historiador si es traeix a si mateix, cercant una equidistància impossible i mostrant-se insensible al dolor humà.
Arguments a favor: És bo per a l'historiador/a preguntar-se sobre el passat i sobre el comportament de les seves societats. Sovint, fixar-se en alguns moviments o comportaments, ajuda a entendre les societats del present, així com el seu desenvolupament.
Arguments en contra: Cal tenir en compte que les societats evolucionen i que per tant, al llarg dels temps adquireixen comportaments diferents. Tanmateix aquestes “comparacions” entre present i passat i viceversa haurien d'encaixar sobre uns mateixos models.
Eduardo Manzano:
Pensar históricamente implica pensar en hombres y mujeres del pasado inmersos en procesos de cambio, lo que equivale a definirnos a nosotros mismos como hijos de ese cambio y no como cautivos del pasado omnipresente en el presente que reclama el pensamiento esencialista. De todo esto se deriva una consecuencia igualmente evidente: pensar históricamente implica alejarnos definitiva e irrevocablemente de los ancestros, renunciando a engañosas apropiaciones de sus acciones o rehuyendo falsas identidades con ellos. La conclusión que de esto se debe extraer es que pensar históricamente nos obliga a soltar las amarras del pasado. Por eso es tan duro y complejo a veces.
Arguments a favor: Pensar històricament, tal i com el definia Vilar com a postura de pensament que va més enllà dels propis historiadors, és important per a comprendre no sols com les societats humanes han anat canviant, sinó també per no fer apropiacions incorrectes del passat per a fer-ne ús en el present.
Arguments en contra: Manzano diu que pensant històricament ens veiem com a fills del canvi i marca l'atenció en la ruptura. Però les continuïtats també són importants en història i també expliquen moltes coses. En tot cas, pensar històricament suposa ser conscients del canvi, però no trencar amb el passat.
Enric Ucelay-Da Cal
[Explicar] el “tal como fue” de Ranke revela ser un desafío de inmensa dificultad. No hay certidumbre, sólo incertidumbre y, en el mejor de los casos, un argumento construido especulativamente con materiales diversos que resulta más o menos “plausible”. Sin embargo la plausibilidad (…) nunca se debe confundir con la variedad inacabable de una “realidad”, sea la que sea.
El hecho en historia -valga la malintencionada redundancia- es que “el hecho es meramente documental”: no se puede saber “meramente lo que sucedió”, ya que las posibilidades fácticas constituyen una infinidad, aunque no lo sepamos o no lo queramos ver: los eventos son infinitos, aunque las informaciones no lo sean. Estamos lejos de la “confianza desconfiada” que, hace aún medio siglo, podía tener un historiador de la literatura como Richard Altick en las técnicas para asegurar la precisión de un trabajo de investigación.
Arguments a favor: Els fets històrics probables i totalment vertaders, així com identificables i delimitats, no existeixen. Qualsevol canvi o moviment pot ser un fet històric i els documents sols representen una font indirecte i molt incompleta dels fets reals.
Arguments en contra: Tot i que no en podem fer dels fets un relat coherent i totalment cert, sí que ens podem aproximar a ells de manera prou objectiva. No cal tenir tots els fets per fer història. Cal tenir en compte d'on prové aquesta informació i el que vol transmetre. També s'ha de saber destriar i buscar que és allò que més ens interessa i que més informació ens pot proporcionar. Si es pot, s'hauria de poder comparar i contrastar.
